La plasticitat cerebral
Hi ha un gran nombre d’alumnes que fracassa perquè van començar l’educació primària amb dificultats per aprendre a llegir i a escriure, amb dificultats per automatitzar la lectoescriptura i per comprendre un text. No llegien bé, estudiaven malament i cada curs que passava es distanciaven més dels seus companys normolectors.
Les dificultats de lectura tenen un origen neurobiològic, i la bona notícia és que gràcies a la plasticitat del cervell la lectura es pot entrenar.
El cervell sempre ha estat plàstic però només fa 30 anys que les universitats del món han descobert que realment el cervell és molt més plàstic del que mai havíem pensat. Això significa que les neurones es modifiquen a partir del treball al qual les sotmetem. Per tant, val la pena fer-les treballar de la manera adequada.
A través de ressonàncies magnètiques s’ha vist que es creen canvis estructurals en el cervell després d’un entrenament amb Glifing.
El nostre cervell és la clau de l’èxit.
Les neurones necessiten connectar-se entre elles, no poden viure sense estar connectades amb d’altres neurones. Així creen una xarxa de connexions elèctriques i químiques. Una xarxa de quasi 2.000.000 Km de fibra nerviosa.
L’estimulació, el treball, és el que fa que es creïn aquestes connexions. Practicar la lectura fa augmentar les connexions entre les neurones, com més entrenem més connexions es creen i més robustes es tornen. El fet que les xarxes siguin robustes fa que treballin més ràpidament, amb major precisió i amb menys esforç.
Una neurona desconnectada és una neurona morta! Per això, és molt important fer treballar convenientment el cervell perquè quan fem treballar les neurones creem noves connexions o reforcem les antigues i això dona vigor al nostre cervell.
“L’herència aporta entre un 30 i un 60% del cablejat cerebral, la resta pot ser modificada per l’entorn. L’entorn pot modificar el quocient intel·lectual en 20 punts”
(Frederick Goodwin)
Així doncs, tot i que arribem al món amb una base genètica important, una altra part important pot ser modificada per l’ambient. És a dir, el nostre entorn de vida i aprenentatge marcarà la diferència de forma molt visible en el desenvolupament del cervell.
El cervell és plàstic i la plasticitat cerebral és igualment responsable de l’aprenentatge i de la superació de lesions del sistema nerviós com de les addiccions patològiques i de la permanència dels hàbits, tant dels bons hàbits dom dels nocius.