Psicologia d’Adults

Psicologia d’Adults

Ens trobem en una societat cada vegada més exigent i en què els problemes psicològics van en augment i interfereixen en el funcionament emocional, social i laboral, impactant de manera negativa a la vida de la persona, generant un gran malestar. Davant d’aquestes situacions, sovint intentem en sortir-nos pels nostres mitjans i en no aconseguir-ho ens frustrem. En aquests moments, és quan anar a un psicòleg és una opció molt recomanable. Tot i això, als adults sol costar-nos demanar ajuda psicològica. Hi ha multitud de problemes i dificultats per sol·licitar ajuda psicològica. Tot i això, sol passar que ens costa demanar ajuda o acceptar que tenim un problema. Anem deixant passar el temps i els problemes romanen allà o es fan més grans.

La psicologia per a adults o psicoteràpia per a adults és un procés en què el psicòleg tracta d’identificar i avaluar el problema de la persona que acudeix a consulta, per després començar un tractament amb la finalitat de proporcionar-li les estratègies i eines necessàries perquè per si mateix pugui trobar la solució i, finalment, enfrontar-se a la vida de manera positiva i productiva, inferint així en una millora indubtable de la seva qualitat de vida.

Hem après a comportar-nos i a ser com som actualment. Igual que hem après una manera de comportar-nos, podem aprendre’n una altra, podem aprendre a canviar.

La Psicologia d’Adults en el centre INFANS

Des del centre de psicologia INFANS, tenim clar que la psicoteràpia per a adults és un procés que s’estableix entre el psicòleg i el seu pacient. A través de la relació que s’estableix entre tots dos i el procés de comunicació que es manté, el pacient pot restablir el seu benestar i equilibri bio-psico-social. En aquest procés, tenim especial cura i treballem per establir un bon vincle terapèutic amb el pacient, ja que som conscients que aquest vincle és la base de tots els èxits en els tractaments psicològics. Un dels nostres objectius prioritaris és crear un clima de confiança i seguretat, el pacient ha de sentir confiança amb el seu psicòleg per sentir-se comprès i acceptat, i això, permet anar abordant el motiu de consulta.

Els professionals del centre tenim molt clar que en teràpia no jutgem a les persones pel que fan o diuen, sinó que el nostre objectiu és entendre-les i comprendre-les per així poder ajudar-les de la millor manera possible.

Tot el treball es duu a terme cuidant la confidencialitat de la manera més curosa possible.

Com treballem?

En primer terme, el professional atendrà la demanda i el motiu de consulta del pacient.

Tractarà de fer una valoració global del pacient i dels problemes que presenta i que són objecte i motiu de consulta. S’identifica les causes i aquells factors que estan influint en l’origen i manteniment del problema. Després d’aquesta valoració inicial, el psicòleg realitza al pacient una devolució d’allò observat i valorat rellevant per la problemàtica consultada i s’acordaran amb ell els objectius centrals de la teràpia i les metes terapèutiques del seu tractament. Aquests objectius, son sempre adequats i acordats amb el pacient en funció de les necessitats i problemàtiques plantejades.

Els professionals del centre INFANS treballem sempre juntament amb el pacient per millorar el seu benestar emocional perquè partim de la premissa que un psicòleg no està allà per aconsellar sinó per fer veure i arribar juntament amb el pacient a la solució del que li passa. El pacient té un paper actiu en la solució del seu problema. Sense aquesta col·laboració resulta complicat avançar en la teràpia. Així que també treballem per buscar aquesta implicació i complicitat amb el pacient.

Quins problemes atenem al centre INFANS?

Dificultats / Trastorns Emocionals

Sota aquests termes s’inclou una amplia gama de condicions que afecten substancialment la capacitat de les persones per manejar les demandes de la vida. Aquesta condició pot causar dificultats en el pensament, en la gestió de les emocions, en la gestió conductual i en les relacions socials.

Depressió

Caracteritzat per un estat d’ànim trist, buidor i irritabilitat acompanyat de sentiments d’abatiment, infelicitat i culpabilitat. Provoca a la persona que ho pateix una incapacitat total o parcial per gaudir de les activitats i dels esdeveniments de la vida quotidiana.

Ansietat

L’ansietat és una emoció, com ho és la tristesa, l’alegria o la ira. En moltes circumstàncies, l’ansietat és una resposta normal que emet una persona davant la percepció d’una amenaça per la seva vida, un perill. La funció que té l’ansietat és la de protegir-nos davant d’aquesta amenaça, fent que evitem la situació, que sortim corrents o que lluitem contra d’ella.

De vegades, però, el sistema de resposta a l’ansietat es veu desbordat i funciona incorrectament. Més concretament, l’ansietat és desproporcionada amb la situació i, fins i tot, de vegades es presenta en absència de qualsevol perill ostensible. La persona es sent paralitzada amb un sentiment d’indefensió i, en general, es produeix un deteriorament del funcionament psicosocial i fisiològic. Es diu que quan l’ansietat es presenta en moments inadequats o és tan intensa i duradora que interfereix amb les activitats normals de la persona, aleshores es   considera l’ansietat com a desadaptativa.

Fòbia social o trastorn d'ansietat social

És un trastorn d’ansietat caracteritzat per un temor acusat davant de situacions on la persona s’hagi d’exposar socialment o públicament. La persona, en sentir-se avaluada o observada, reaccionarà ansiosament.

Ansietat generalitzada

El símptoma principal de l’ansietat generalitzada és la presència d’una preocupació o tensió gairebé constant sobre diversos problemes de la vida diària, fins i tot quan no hi ha causes objectives que la motivin. Són persones que viuen amb una sensació de preocupació excessiva sobre qüestions relatives a problemes quotidians, relacions familiars, qüestions de feina o de salut. Aquestes persones saben que viuen la vida amb excessiva ansietat i preocupació, però no saben què fer per poder controlar-la.

Trastorn de pànic, atacs d'ansietat o crisis d'angoixa

El trastorn de pànic és un trastorn d’ansietat on la persona que el pateix experimenta atacs sobtats de por intensa sense causa externa que pugui desencadenar-lo. Els episodis freqüents de terror s’acompanyen d’un estat d’ansietat elevat i s’anomenen atacs de pànic o ansietat, així com crisis d’ansietat o angoixa.

Fòbies, Pors i aversions

La fòbia específica (fòbia simple) és un trastorn d’ansietat caracteritzat per la presència d’una por intensa i irracional davant d’un objecte o situació especifica que no presenta cap amenaça per a la persona. Encara que aquest trastorn pot implicar qualsevol tipus de situació, a la pràctica clínica n’hi ha algunes més comunes com la por als animals o insectes, fòbies de tipus ambiental, por a la sang o romandre en llocs tancats.

Dificultats de Conducta/ Trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta

Sota aquests termes s’inclou una amplia gama d’afeccions que es manifesten a través de problemes en l’autocontrol de la conducta i de les emocions que violen els drets dels altres (per exemple agressió, destrucció de la propietat…) o porten a la persona a conflictes importants davant les normes de la societat o de les figures d’autoritat.

Trastorn de la conducta

Existeix un control deficient de les conductes que violen els drets dels altres o que violen normes socials fonamentals. Molts d’aquests símptomes conductuals, com per exemple l’agressió, poden ser el resultat del control deficient d’emocions com la ira.

Trastorn Explosiu Intermitent

Existeix un dèficit en el control d’emocions com la ira o la ràbia, produint rampells d’ira que son desproporcionats a una provocació interpersonal, a un altre tipus de provocació o a altres factors estressants psicosocials.

Trastorn Negativista Desafiant

Existeix un patró freqüent i persistent d’enuig/irritabilitat i discussions/actituds desafiants o venjatives amb o sense problemes amb el seu estat d’ànim.

Dificultats relacionades amb Traumes i Factors d’estrès

Sota aquests termes trobem l’aparició d’emocions com la por, l’ansietat, l’enuig i l’hostilitat després d’haver experimentat successos catastròfics o aversius que esdevenen traumàtics o estressants per la persona.

Estrès Posttraumàtic

Està relacionat amb l’ansietat i el pateixen aquelles persones que han experimentat un fet impactant, aterrador o perillós que, tot i el transcurs del temps des de la vivència del fet traumàtic, la persona no ha aconseguit superar els símptomes. Les persones poden sentir-se estressades o espantades, inclús quan ja no estan en perill. Aquest fet perillós que pot desencadenar un estrès posttraumàtic pot ser viscut de manera directa per la mateixa persona, com patir una lesió greu o una amenaça de mort, o bé, de manera indirecta com per exemple presenciar com altres persones pateixen lesions greus, es moren o pateixen amenaces de mort; saber d’esdeveniments que van patir familiars o amics propers.

Trastorn d’Adaptació

És una afecció relacionada amb l’estrès. La persona pateix més estrès del que seria esperable en resposta a un succés estressant o inesperat, fàcilment identificable, que provoca un canvi important en la seva vida  del que no ha estat capaç d’adaptar-se i, per aquest motiu, la persona continua experimentant reaccions emocionals i conductuals que perpetuen sentiments d’ansietat, tristesa, disminució de la gana, dificultats en el son….

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

És un trastorn d’ansietat caracteritzat per pensaments intrusius, recurrents i persistents (obsessions), que envaeixen la persona produint en aquesta una sensació d’intens malestar, inquietud, aprensió, temor o preocupació, i conductes repetitives, anomenades compulsions que la persona realitza amb per alleujar i neutralitzar l’ansietat que experimenta.

Altres problemàtiques

Gelosia

La gelosia està relacionada amb la inseguretat i la manca de confiança en un mateix. Algunes persones consideren la gelosia com una mena d’enveja, encara que, en realitat, es tracta més aviat d’una por; consisteix en la por de perdre quelcom com ara una persona, una cosa o una posició social. Podem parlar de l’existència de diferents tipus de gelosia: sobre l’exercici laboral, sobre l’autorealització personal, respecte als germans, respecte a les possessions materials, sobre la posició social, etc. Però en tots ells, la gelosia és una resposta emocional que pretén protegir aquell element que es considera sota amenaça.

Dependència Emocional

És la dependència afectiva o sentimental que consisteix en una sèrie de comportaments addictes que es donen en una relació interpersonal on hi ha una asimetria en el rol que assumeix cada persona. La necessitat d’afecte bàsica que tot ésser humà necessita es convertirà en dependència emocional quan les conductes que despleguem per satisfer-la siguin patològiques i desproporcionades. La dependència emocional es pot manifestar tant amb la parella, com amb altres persones del nostre cercle més proper, com familiars i amics. La persona que la pateix s’oblida de la seva individualitat i del que significa gaudir de la vida per sí mateix, sense haver de dependre del que els altres opinin o pensin, i sense estar pendent en tot moment de la felicitat dels altres perquè la seva tingui valor.

Les causes més comunes i freqüents son la baixa autoestima, la por a la solitud i l’estat d’ànim negatiu (quadres d’ansietat i/o depressió). Els símptomes que ens han de posar en alerta són l’angoixa o por exagerada a la separació, l’ obsessió per algú, la idealització de l’altre i la dependència econòmica i domèstica.

Baixa Autoestima e Inseguretats

L’autoestima és l’opinió (concepte) que tenim de nosaltres mateixos i de la nostra vàlua, es basa en tots els pensaments, sentiments, sensacions i experiències que hem anat recollint sobre nosaltres mateixos durant la nostra vida. El concepte que tenim de nosaltres mateixos no és una cosa heretada, sinó apresa del nostre voltant, mitjançant la valoració que fem del nostre comportament i de l’assimilació i interiorització de l’opinió dels altres respecte a nosaltres. La importància de l’autoestima és que ens impulsa a actuar, a seguir endavant i ens motiva per perseguir els nostres objectius. L’autoestima mai no dependrà del que tens, del que saps o del que ets, dependrà sempre de l’acceptació personal. Podem dir que quan les persones no s’estimen, no s’accepten i no es valoren en les qualitats tenen l’autoestima baixa.

Els símptomes d’una possible autoestima baixa són quan la persona es compara constantment amb les persones que considera els seus iguals o amb persones que considera de referència o per les que sent certa admiració, pensa que les persones amb molta autoestima són arrogants, contínuament dubte que pugui aconseguir les metes que s’ha marcat perquè no té força de voluntat, coneix i té molt presents els seus punts febles i el que és negatiu però desconeix quines són les seves fortaleses ni en què se li dona bé, tendeix a veure les coses més complicades del que són perquè de seguida pensa en els obstacles i es planteja que potser no seria capaç de superar-los.

Dol i acceptació de pèrdues

El dol psicològic és un patiment intens causat per una pèrdua important per a la persona, que sovint sol ser la mort d’un ésser estimat. Altres successos de la vida que també poden fer passar a la persona per un dol son la pèrdua de la feina, la pèrdua de casa seva, la mort d’un animal estimat, quan els fills se’n van de la casa o el divorci i la separació. El dol és el període de dol després duna pèrdua.

El dol és una reacció natural, per tant, els processos de dol són saludables i normals. Cada persona viu un procés diferent de dol, sobretot si la pèrdua és inesperada, i la quantitat de temps que porta a una persona a recuperar-se d’una pèrdua varia moltíssim. Tot i així, es diu que els processos segueixen una seqüència més o menys previsible en què se succeeixen fases de negació, ira, tristesa i, finalment, d’acceptació. Durant aquest procés de dol psicològic es combinen una sèrie d’emocions com la tristesa, la insensibilitat, la culpa, la ira o el penediment, que canvien gradualment amb el temps cap a una acceptació de la pèrdua. Es considera que el dol ha conclòs quan la persona és capaç de continuar la seva vida amb metes noves, gaudeix dels plaers de la vida quotidiana, mira amb esperança al futur i ja no es deixa vèncer per la tristesa quan pensa en la pèrdua.

Sentir tristesa és una part normal del procés de dol, però el dol no resolt pot conduir a la depressió. Ens referim al dol perllongat o patològic quan passats de 6 mesos a un any, la persona segueix tenint nivells intensos de patiment i les manifestacions cognitives, afectives i físiques són tals que en limiten el seu funcionament.

La teràpia de dol pot ajudar a prevenir que el procés es compliqui, ajuda a la persona a  transitar per les etapes del dol i a conduir-la finalment a la recuperació. L´assessorament psicològic proporciona a la persona un espai segur on parlar de la seva pèrdua, expressar les seves emocions i prendre consciència de l´impacte que té en la seva vida. Ajuda a poder integrar aquesta pèrdua i poder continuar amb les nostra vida tot i que sempre trobarem a faltar el nostre ésser estimat o allò que hem perdut.

Dèficits en Habilitats Socials i Assertivitat

Les habilitats socials, o competències socials, es poden definir com un conjunt de capacitats i destreses interpersonals que permeten a la persona relacionar-se amb altres de forma adequada, sent capaç d’expressar els seus sentiments, opinions, desitjos o necessitats en diferents contextos o situacions, sense experimentar tensió, ansietat o altres emocions negatives sabent fer ús de les regles socials. Algunes d’aquestes habilitats són l’escolta activa, saber la manera adequada d’iniciar, mantenir i finalitzar una conversa, saber presentar-se, fer preguntes o agrair alguna cosa, demanar perdó, demanar un favor, intentar persuadir algú, opinar sobre un esdeveniment, explicar instruccions per realitzar una determinada tasca, expressar el que se sent, empatitzar  amb els altres, demanar permís, fer broma o queixar-se.

Moltes persones en edat adulta pateixen problemes en les seves habilitats socials limitant greument les seves possibilitats d’interacció, cosa que pot tenir serioses repercussions en la seva vida diària. Algunes conseqüències d’un dèficit d’habilitats socials a l’adultesa són:

  • Problemes d’autoestima: no poder comunicar-se adequadament amb els altres, fins i tot a nivells molt bàsics, pot generar que la persona s’avaluï a si mateixa negativament, la qual cosa a més pot crear un cercle viciós, en dificultar encara més les possibilitats d’interacció.
  • Ansietat i depressió: patologies com l’ansietat i la depressió poden propiciar dificultats en les habilitats socials, però a més de causa, també poden ser conseqüència d’aquestes forjant, arran d’interaccions inadequades, un sentiment de tristesa continuat a la persona, a més de símptomes ansiògens en pensar en les interaccions passades i en les futures. Per tant, la manca d’habilitats socials en adults pot derivar en quadres que podrien encaixar amb depressió i ansietat.
  • Incapacitat de resoldre conflictes: Els conflictes, en més o menys mesura, són una part rutinària de les interaccions humanes. Per tant, la manca d’habilitats socials en adults pot suposar que una persona no sigui capaç d’enfrontar-se a aquestes situacions tan habituals i podria suposar un escenari que la desbordaria, sentint-se incapaç d’enfrontar-s’hi i encara menys de resoldre’l.
  • Rebuig dels altres: aquest dèficit en habilitats socials d’una persona també pot tenir repercussions en les persones que l’envolten, ja que poden preferir evitar les interaccions amb ella en saber que té problemes per comportar-se d’una manera socialment acceptada.

Hi ha tres estils de comportament. Quan una persona interactua, es relaciona i comunica amb altres ho pot fer de tres maneres:

  1. Estil Inhibit: El comportament inhibit fa referència a l’absència de respecte cap a si mateix en no ser capaç de defensar els propis drets expressant sentiments, desitjos o opinions d’una manera adequada, segura i serena. Les persones inhibides socialment estan molt preocupades per agradar a tothom. No diuen què pensen, què senten, què necessiten. Sempre estan intentant apaivagar els altres per evitar possibles problemes o conflictes. Els preocupa molestar o fer alguna cosa inadequada. Experimenten molta ansietat interpersonal. Tendeixen a ser excessivament considerades i servicials. Es mostren agradables, educades i atentes, encara que interiorment estiguin avorrides, tenses, frustrades. Adopten una posició subordinada sempre. Les persones amb aquest estil de comportament reben molt poc dels altres. Se senten incompreses, ignorades, utilitzades. Raó per la qual les seves relacions amb els altres són artificials, ja que no tenen l’oportunitat de sentir-se realment acollides, còmodes i relaxades. Poden experimentar molt malestar emocional: abatiment, depressió, tensió, desmotivació, desesperança, frustració, odi, rancúnia. Facin el que facin, els altres són incapaços de tenir-les en compte. La contenció permanent de sentiments, necessitats, desitjos pot acabar en un episodi d’ira descontrolada que no tingui relació amb la situació que ho hagi provocat. Encara que hi ha persones  la capacitat de les quals per suportar situacions d’abús interpersonal sembla no tenir límits. Són persones passives. Es passen la vida fent coses que no volen fer. En realitat, el comportament desconsiderat i abusiu dels altres és degut a la seva pròpia falta.
  2. Estil agressiu: El comportament agressiu fa referència a l’absència de respecte envers els sentiments, les necessitats i els desitjos dels altres. Representa l’estil oposat al comportament inhibit. Les persones agressives només es respecten a sí mateixes. Els manca empatia i no dubten a passar per sobre dels drets dels altres per assolir els seus objectius. La conducta verbal agressiva es pot manifestar directament o indirectament. La forma directa fa referència a l’expressió de comentaris grollers, humiliants, mal educats. En la màxima expressió pot arribar a insults, amenaces, etc. L’agressió verbal indirecta fa referència a atacs verbals encoberts, degradants, sarcàstics, murmuracions, calúmnies, confabulacions, etc. Aquest tipus de persones pateixen el rebuig i evitació dels altres. No arriben a establir relacions autèntiques ni sinceres. No són estimades ni apreciades encara que no solen ser gaire conscients. El seu comportament extremadament egoista i manipulador provoca emocions molt negatives en les víctimes que les pateixen com a ressentiment, odi, desig de venjança, aversió, etc.
  3. Estil assertiu: El comportament assertiu fa referència al respecte pels propis drets i pels drets dels altres. Representa l’alternativa a l’agressivitat i la inhibició. Les persones assertives tendeixen a tenir en compte els seus propis sentiments, desitjos i necessitats, però també tenen en compte els dels altres. Intenten relacionar-se de manera honesta i autèntica. El seu objectiu no és guanyar o fer perdre l’altre. El seu objectiu és comunicar-se de manera neta, sense manipulacions, enganys ni ofenses. El comportament assertiu sol conduir a conseqüències favorables per a ambdues parts. Les persones assertives se senten segures de sí mateixes i solen desenvolupar bones relacions interpersonals. Les persones hàbils socialment busquen el seu propi interès, però tenen en compte els interessos de les altres persones. Es respecten a sí mateixes sense oblidar els drets dels altres.