Psicòleg Infantil

Psicòleg Infantil

La infància comprèn 3 etapes:

  1. Primera infància (0 a 2-3 anys) . En aquesta etapa el nen està molt centrat en sí mateix i en el seu entorn més immediat, progenitors i germans (context familiar).
  2. Segona infància (3 a 6-7 anys) . En aquesta etapa el nen comença a eixamplar el seu focus d’interés cap els iguals, cap els altres nens.
  3. Tercera infància (6-7 a 11-12 anys). En aquesta etapa s’introdueix un nou context socialitzador, l’escola, i s’eixampla el focus d’interès cap als mestres i companys.

Les dues últimes etapes comprenen pròpiament el que és coneix  com “infantesa o infància”. I en totes elles l’actitud dels pares és clau pel seu desenvolupament.

De fet, la realitat ens mostra que els pares i mestres solen ser les primeres persones en adonar-se que hi ha quelcom que “no funciona bé” en el seu fill o alumne respectivament. Això és comprensible al ser les persones que formen part de l’entorn més proper dels menors. Generalment, aquest “no funciona bé” sol fer referència, o bé, a problemes en el comportament o conducta, o bé, a alteracions en l’estat d’ànim.

Un cop salta aquest senyal d’alarma, el següent pas sol ser visitar el pediatra de referència i aquest, després de fer una valoració, els orienta cap a professionals de la salut en l’àmbit de la psicologia o bé inclús de la psiquiatria.

Això no és una notícia fàcil de digerir per ningú, i menys pels progenitors. Els pares acostumen a  sentir una barreja de sentiments i emocions, la gran majoria d’ells negatius com la frustració, l’enuig, la decepció, la tristor, la impotència, la negació, el fracàs com a pares i, fins i tot, poden culpabilitzar-se del que li està passant al seu fill. Això no és cert ja que la problemàtica sol acabar tenint una base “multicausal” i a més pot presentar-se tant en població infanto juvenil sana com no sana. Els pares han d’agafar el rol de ser un factor de protecció pel seu fill i en això els psicòlegs els podem assessorar, orientar i ajudar.

A vegades, entre els pares sorgeix el dubte de què es considera normal i què no per l’edat del seu fill, com saber si allò que el meu fill presenta és un senyal d’alarma i per tant he de buscar ajuda professional, o quan forma part d’un desenvolupament normal.

A grans trets, a continuació exposo aquelles conductes que haurien de posar en estat d’alerta els adults més propers al nen:

  • Descens del rendiment acadèmic i/o dificultats en els aprenentatges.
  • Manca d’atenció i/o Manca de concentració
  • Aïllament o inhibició social (no mostrar interès pels altres, preferència per jugar sol, la sensació de que no entén què passa al seu voltant, dificultat per connectar amb els altres…)
  • Dificultats en les relacions socials.
  • Alteracions del son: dificultats per conciliar el son, despertars nocturns, malsons, terrors nocturns.
  • Dificultats en el control d’esfínters (dificultat en el control voluntari de l’esfínter anal / vesical durant el dia / la nit).
  • Queixes somàtiques, és a dir, queixes freqüents sobre mals físics com mal de cap o mal de panxa i que no tenen una causa mèdica.
  • Impulsivitat / Agressions / Hiperactivitat sense finalitat.
  • Tossudesa significativa.
  • Ansietat en forma de plors o rebequeries en allunyar-se dels pares o en preveure-ho.
  • Pors desproporcionades i persistents.
  • Tristesa / Irritabilitat / Culpabilitat / Manca d’il.lusió
  • Pensament i psicomotricitat enlentits.

Totes elles son l’expressió que hi ha quelcom que no acaba d’anar bé, d’un conflicte de fons.  Aquestes conductes hauran de fer saltar els senyals d’alarma quan, a causa de la seva manifestació persistent i freqüent, limiten l’evolució normal del nen, és a dir, quan interfereixen, deterioren i dificulten la seva activitat en els contextos social, familiar, escolar i acadèmic causant dolor i patiment en el nen.

Tingueu en compte que el temps que transcorre des de la presentació del problema o dificultat fins que es demana ajuda és essencial tant per la durada de la intervenció com per la recuperació del vostre fill. Els infants són un col·lectiu vulnerable i fràgil. Alguns pares poden pensar que per ser petit el seu fill no s’assabenta de res o que res l’ afecta, no és cert, que siguin petits no és sinònim de que no percebin què passa al seu voltant i que no ho manifestin de la mateixa manera que els adults no vol dir que no els afecti. La realitat, és que qualsevol canvi en la vida d’un nen (la separació dels pares, la mort d’una persona significativa, el naixement d’un germà, un canvi d’escola o domicili…) poden afectar a la salut mental provocant pors, ansietat, tristesa, comportaments inadequats… De petits tot els afecta més i per tant és més fàcil que resultin danyats emocionalment.

És important recalcar que una mateixa problemàtica pot tenir manifestacions diferents e inclús afectar de manera diferent al nen a causa de la gran variabilitat intrínseca i d’éssers únics que som cadascun de nosaltres, per tant, això fa essencial i necessari per la intervenció que la teràpia sigui individualitzada i personalitzada no només a l’infant sinó també a les seves famílies, e inclús, a la seva escola. És bàsica una coordinació del professional amb els pares i l’escola. Això és el que jo ofereixo, després de fer una valoració i exploració del nen, de la seva problemàtica i del seu context i entorn, treballo de manera coordinada tant amb la seva família com amb l’escola a la qual assisteix el menor, evidentment sense deixar de banda el treball individual amb el nen. En definitiva, adequo la intervenció a tots els membres indispensables, des del propi nen fins els   adults del seu entorn immediat que seran claus perquè pugui recuperar-se lo abans possible i continuar gaudint de la seva vida amb normalitat.

Les problemàtiques o trastorns que tracto en població infantil son les següents:

  • Trastorns de l’Aprenentatge i dificultats en el rendiment escolar (dislèxia, disortografia, discalcúlia, tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge).
  • Trastorn per Dèficit d’Atenció amb/sense Hiperactivitat (TDA-H).
  • Trastorn negativista desafiant, dificultat en el control dels impulsos, agressivitat.
  • Trastorns de l’Estat d’Ànim: depressió infantil, dol.
  • Trastorns d’Ansietat: pors, fòbies, obsessions.
  • Trastorn de l’Espectre Autista: Síndrome d’Asperger.
  • Dificultats emocionals: autoestima, inseguretats, habilitats socials, expressió emocional, gelosia, assetjament escolar…
  • Assessorament i Orientació Familiar: habilitats, pautes educatives i comunicatives, processos de separació o divorci, processos de pèrdua o malaltia, fracàs escolar, problemes relacionats amb el son infantil, gelosia, dificultats en el comportament infantil.
  • Orientació i Suport Escolar: assessorament per reconduir conductes disruptives, conflictives i problemàtiques a l’aula, així com també assessorament en conductes d’assetjament escolar.