Psicòleg Juvenil

L’adolescència (12-13 a 18 anys. El focus d’interès torna a centrar-se sobre sí mateixos, les seves amistats i el món) és la quarta etapa del desenvolupament de l’ésser humà. És un període de la vida que transcorre des de la finalització de la infantesa fins l’inici de l’edat adulta. En altres paraules, l’adolescència és la transformació del nen que afecta al seu cos i a la seva ment.

Durant l’adolescència la integració en grups i el desenvolupament de les relacions socials cobren una importància vital perquè son el “pont” que els permet obtenir allò que els adolescents anhelen tant i és ser ells mateixos, trencar amb el cordó umbilical que els uneix als pares, ser lliures i autònoms. Procés necessari i etapa crucial per estar preparat per iniciar la vida adulta.

Els canvis en l’adolescència respecte les etapes anteriors es poden resumir a grans trets en:

  • un període de canvis físics, psicològics, cognoscitius i socials.
  • augmenta l’interès per les relacions sexuals.
  • augmenta el desig per la independència, l’autonomia i el desig de “separar-se” dels pares.
  • cerca d’un major apropament i recolzament dels iguals.
  • l’entorn social també es mostra més exigent amb ells i els atribueix una major autonomia, maduresa i “sentit comú”.
  • han de fer front a determinats canvis en el seu entorn físic com pot ser el canvi de l’escola a l’ institut que en algunes ocasions suposa per ells nous reptes i desafiaments.

En aquesta etapa, també son els pares i mestres qui detecten primer que hi ha quelcom que “no funciona bé” en el seu fill o alumne respectivament. Això és comprensible al ser les persones que formen part de l’entorn més proper dels menors. Generalment, aquest “no funciona bé” sol fer referència, o bé, a problemes en el comportament o conducta, o bé, a alteracions en l’estat d’ànim.

Un cop salta aquest senyal d’alarma, el següent pas sol ser visitar el pediatra de referència i aquest, després de fer una valoració, els orienta cap a professionals de la salut en l’àmbit de la psicologia o bé inclús de la psiquiatria.

Això no és una notícia fàcil de digerir per ningú i menys pels progenitors. Els pares acostumen a  sentir una barreja de sentiments i emocions, la gran majoria d’ells negatius, com la frustració, l’enuig, la decepció, la tristor, la impotència, la negació, el fracàs com a pares i, fins i tot, poden culpabilitzar-se del que li està passant al seu fill. Això no és cert ja que la problemàtica sol acabar tenint una base “multicausal” i a més pot presentar-se tant en població infanto juvenil sana com no sana. Els pares han d’agafar el rol de ser un factor de protecció pel seu fill i en això els psicòlegs els podem assessorar, orientar i ajudar.

A vegades, entre els pares sorgeix el dubte de què es considera normal i què no per l’edat del seu fill, com saber si allò que el meu fill presenta és una senyal d’alarma i per tant he de buscar ajuda professional o quan forma part d’un desenvolupament normal.

A grans trets, a continuació exposo aquelles conductes que haurien de posar en estat d’alerta els adults més propers a l’adolescent:

  • Deteriorament: acadèmic, social, familiar i personal.
  • Autoestima baixa / Culpabilitat / Auto menyspreu personal / Infravaloració
  • Mal humor / Irritabilitat / Agressivitat / Tristesa / Pessimisme.
  • Insomni / pèrdua de gana i pes / somnolència / fatiga crònica / apatia.
  • Desobediència sistemàtica / absentisme escolar.
  • Mentides / Robatoris/ Infraccions
  • Conductes sexuals inadequades
  • Crueltat en animals.
  • Consum de tòxics
  • Pors desproporcionades i persistents.
  • Retraïment, Passivitat e introversió excessives.
  • Falta d’amics íntims / evitació de grups.
  • Idees de mort o de suïcidi
  • Eufòria excessiva
  • Comportaments extravagants, rars, estranys
  • Manifestacions afectives anormals.
  • Discurs i idees estranyes / Deliris i al·lucinacions.
  • Afartament o restricció de menjar / vòmit induït.

Totes elles son l’expressió que hi ha quelcom que no acaba d’anar bé, d’un conflicte de fons.  Aquestes conductes hauran de fer saltar els senyals d’alarma quan, a causa de la seva manifestació persistent i freqüent, limiten l’evolució normal de l’adolescent, és a dir, quan interfereixen, deterioren i dificulten la seva activitat en els contextos social, familiar, escolar i acadèmic causant dolor i patiment en el jove.

Tingueu en compte que el temps que transcorre des de la presentació del problema o dificultat fins que es demana ajuda és essencial tant per la durada de la intervenció com per la recuperació del vostre fill. Els adolescents són un col·lectiu vulnerable i fràgil.

Una mateixa problemàtica pot tenir manifestacions diferents e inclús afectar de manera diferent a l’adolescent a causa de la gran variabilitat intrínseca i d’éssers únics que som cadascun de nosaltres, per tant, això fa essencial i necessari per la intervenció que la teràpia sigui individualitzada i personalitzada no només a l’adolescent sinó també a les seves famílies, e inclús, a la seva escola. És bàsica una coordinació del professional amb els pares i l’escola. Això és el que jo ofereixo, després de fer una valoració i exploració del jove, de la seva problemàtica i del seu context i entorn, treballo de manera coordinada tant amb la seva família com amb l’escola a la qual assisteix el menor, evidentment sense deixar de banda el treball individual amb l’adolescent. En definitiva, adequo la intervenció a tots els membres indispensables, des del propi adolescent fins els  adults del seu entorn més immediat que seran claus perquè pugui recuperar-se lo abans possible i continuar gaudint de la seva vida amb normalitat.

Les problemàtiques o trastorns que tracto en població juvenil son les següents:

  • Problemes escolars: orientació acadèmica i professional, fracàs escolar, manca de motivació, ansietat davant de processos avaluatius (controls, exposició en públic), hàbit i tècniques d’estudi.
  • Trastorn per Dèficit d’Atenció amb/sense Hiperactivitat (TDA-H)
  • Trastorn negativista desafiant, dificultat en el control dels impulsos, agressivitat.
  • Trastorns de l’Estat d’Ànim: depressió, dol.
  • Trastorns d’Ansietat (fòbies i obsessions): pors, fòbia social, fòbia escolar, fòbies específiques, trastorn obsessiu compulsiu.
  • Trastorn de l’Espectre Autista: Síndrome d’Asperger.
  • Addicció a les xarxes socials i a les noves tecnologies.
  • Dificultats emocionals: autoestima, inseguretats, habilitats socials, expressió emocional, gelosia, assetjament escolar, dependència emocional, violència de gènere.
  • Assessorament i Orientació Familiar: habilitats, pautes educatives i comunicatives, processos de separació o divorci, processos de pèrdua o malaltia, fracàs escolar, addiccions tecnològiques.
  • Orientació i Suport Escolar: assessorament per reconduir conductes disruptives, conflictives i problemàtiques a l’aula, així com també assessorament en conductes d’assetjament escolar.